 |
|
| Títol | El proceso de emancipación desde acogimiento residencial. Habilidades adaptativas a la vida adulta y percepciones sobre sus procesos: una aproximación interseccional |
| Autor |
Albert Cabellos Vidal |
| Programa de doctorat | Doctorat en Educació |
| Directors | Dr. Joan Alfred Amer Dr. Jorge Fernández del Valle Dr. Josep Lluís Oliver Torelló |
| Data de defensa |
11 de juny de 2024 |
| Resum | La joventut atesa a acolliment residencial està composada per perfils molt diversos i presenta unes necessitats, realitats i experiències vitals diferenciades. Als 18 anys inicien el seu procés d’emancipació de manera accelerada i han de demostrar unes capacitats i responsabilitats que són inimaginables per a la resta de la població a aquella edat. Aquest fet provoca que la població jove que abandona els centres residencials hagin de prioritzar la seva estabilitat econòmica i residencial. Es té tendència a cercar formacions que puguin millorar la seva ocupabilitat de manera ràpida, deixant de banda qualsevol projecte més ambiciós. Així mateix, en tot aquest procés, els factors personals i socials juguen un paper fonamental. Comptar amb la preparació i les habilitats adequades per adaptar-se a la vida adulta és un dels principals reptes del procés d’emancipació des de l’acolliment residencial. Els programes de suport a l’emancipació han ajudat a moderar el risc en la seva transició; no obstant això, les places disponibles i el temps de permanència són limitats. L’objectiu d’aquesta investigació és el de d’identificar les fortaleses i debilitats en la capacitat adaptativa a la vida adulta que presenta la joventut que abandona els centres residencials, posant especial atenció a les diferències segons el sexe i l’origen. La mostra està composada per 53 joves d’edats compreses entre els 18 i els 24 anys, que varen sortir d’acolliment residencial i han passat per serveis o programes de suport a l’emancipació durant el període 2016-2022. S’ha seguit una metodologia mixta, combinant l’ús de mètodes quantitatius i qualitatius. Per una banda, s’ha aplicat l’adaptació espanyola del qüestionari ABAS-II amb professionals, per conèixer el nivell en habilitats adaptatives de la mostra. D’altra banda, s’han realitzat entrevistes en profunditat amb cada una de les 53 persones joves perquè aportessin les seves percepcions i reflexions sobre la seva transició a la vida adulta. Els resultats mostren diferències estadísticament significatives en la conducta adaptativa, amb millors resultats per les dones i per les persones d’origen estranger en pràcticament totes les àrees d’adaptabilitat. Tots els grups, to i que amb diferents nivells d’adaptació, obtenen les seves millors puntuacions en les habilitats adaptatives pròpies de la cura de la llar. Les debilitats en l’adaptabilitat es troben en l’índex Social, que inclou l’àrea d’habilitats en oci i en relacions socials. Es conclou que les habilitats adaptatives a la vida adulta varien significativament depenent del perfil. Les prioritats s’han de centrar en assegurar la continuïtat del procés de preparació per a la vida adulta després de complir la majoria d’edat. S’ha de treballar per disposar de plans d’emancipació estructurats, personalitzats i adequats a les necessitats de cada jove, dissenyats des la perspectiva de gènere i amb un enfocament interseccional. |
| Més informació |
IRIE. Tesi Albert Cabellos VIdal (pendent) |